domingo, 6 de mayo de 2018

UNA CASA MODERNISTA A SANT ADRIÀ (Racons històrics)



A tocar el centre històric de Sant Adrià s'alça un edifici molt singular que es va aixecar fa més de cent anys. És únic respecte als altres, per la seua estilització i per pertànyer al Modernisme català. En estar ubicat en cantonada, la seua presència crida encara més l'atenció quant la doble façana.
Consta de planta baixa i pis superior. Està revestit amb sòcol alt i carreuat decoratiu que remarquen l'horitzontalitat en clar contrast amb la verticalitat de les obertures de portes i finestres que, alhora, s'emmarquen amb motllures en relleu floral i tímida geometria. També destaquen els seus dos balcons, amb senzilla forja de ferro.
Tot i així és en la part superior d'aquesta casa on trobem l'element protagonista de tota l'obra, un cridaner i potent coronament sinuós que combina concavitat i convexitat a ritme mixtilini i acabat mitjançant cornisa en relleu i que abraça la decorativa inscripció de la data de finalització de l'edifici, 1905, en numeració  romana.
Aquest edifici està aixecat al costat un altre immoble encara més antic, que va determinar l'any de la parcel·la, amb data1870. En conseqüència és un dels immobles més antics de la zona, al costat de Can Rigalt (1750), màxim exponent dels escassíssims edificis històrics de Santa Adrià.
Tot i que se situa en el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet cal deixar clar que també pertany a Sant Adrià de Besòs per concepte històric i proximitat ja que, des d'aquella època del segle XIX, aquestes edificacions eren "les cases de Sant Adrià de Santa Coloma "segons fonts d'aquell temps.
Aquesta obra transmet una gran dignitat malgrat el seu aparent aspecte cansat i una mica descuidat amb motiu del pas dels anys i d'altra banda s’hi alinea a altres obres del "Modernisme" com, per exemple, la Casa Anita Rodés (1908), la Casa de Josep Sala (1911) i la Casa Teodor Escorsa (1912), totes elles del mestre d'obres Josep Masdéu i Puigdemasa. I no és poca cosa.
Per a tot aquell qui vulgui contemplar-la en viu, la seua ubicació és la cantonada del carrer Sant Joan amb la carretera de Santa Coloma.


UNA CASA MODERNISTA EN SANT ADRIÀ 
(Rincones históricos)
A escasos metros del núcleo histórico de Sant Adrià se alza un edificio muy singular que se levantó hace más de cien años. Es único respecto a los demás, por su estilización y por pertenecer al Modernismo catalán. Al estar ubicado en esquina, su presencia llama aún más la atención por su doble fachada.
Consta de planta baja y piso superior. Está revestido con zócalo alto y sillería decorativa que remarcan la horizontalidad en claro contraste con la verticalidad de las aberturas de puertas y ventanas que, a su vez, se enmarcan con molduras de relieve floral y tímida geometría. También destacan sus dos balcones, con sencilla forja de hierro.
Aún y así es en la parte superior de esta casa donde encontramos el elemento protagonista de toda la obra, un llamativo y potente coronamiento sinuoso que combina concavidad y convexidad a ritmo mixtilíneo y terminado mediante cornisa en relieve y que abraza el remate decorativo con la inscripción de la fecha de finalización del edificio, 1905, en números romanos.
Este edificio está levantado junto otro inmueble todavía más antiguo, que determinó el año de la parcela, datada en 1870. En consecuencia es uno de los inmuebles más antiguos de la zona, junto a Can Rigalt (1750), máximo exponente de los escasísimos edificios históricos de Santa Adrià.
A pesar de que se sitúa en el término municipal de Santa Coloma de Gramenet hay que dejar claro que también pertenece a Sant Adrià de Besòs por concepto histórico y proximidad ya que, desde aquella época del siglo XIX, estas edificaciones eran “las casas de Sant Adrià de Santa Coloma” según fuentes de aquel tiempo.
Esta obra transmite una gran dignidad a pesar de su aparente aspecto cansado y algo descuidado debido al paso de los años y por otro lado hace guiños a otras obras del “Modernisme” como, por ejemplo, la Casa Anita Rodés (1908), la Casa de Josep Sala (1911) y la Casa Teodor Escorsa (1912), todas ellas del maestro de obras Josep Masdéu i Puigdemasa. Y no es poco.
Para quienes deseen contemplarla en vivo, su ubicación es la esquina Sant Joan con carretera de Santa Coloma.


Recreació carrer Sant Joan, 1

Recreació Ctra. de Sta. Coloma amb carrer Sant Joan

Façana edifici carrer St Joan, 1/ Fachada edificio calle San Juan



Plànol de Sant Adrià cap el 1905 / Plano de Sant Adrià hacia 1905


jueves, 21 de diciembre de 2017

ÚLTIM VESPREJAR








ÚLTIM VESPREJAR

Aquest matí he mirat el meu llaüt
d'igual manera que mirí els teus ulls
l'últim vesprejar.
Vaig sentir les remors del vent
les amenaces dels núvols congregats
i vaig tenir dubtes d'endinsar-me cap al mar
entre vela, antena i messana
que a totes tres elegí i hi deguí seguir

Però el destí corre sol i veloç,
no espera que elegim un altre més.
Em sap greu de debò haver-me anat per sempre
no va ser la meua elecció.
Vull que sàpigues que allà on hi sigui
et tindré en l'infinit consol d'haver-te vist
per última vegada aquell bonic vesprejar.

lunes, 24 de julio de 2017

DESPERTAR CON LAS GOLONDRINAS



Las golondrinas me han despertado. Tan ágiles y revoltosas
son un dibujo trazado en el aire,
garabatos de alegría.

Y las estuve mirando; tan torpe y apelmazada
soy un chasquido casi apagado,
plena de quietud.
"Despertar con las golondrinas"

lunes, 17 de abril de 2017

AMANECE




 
Amanece en Sant Adrià de Besòs


Desde allí salía el sol en abiertas auroras.
Se quedaron las cañas y el arenal
al levantarse las chimeneas
devorando en silencio
frutales, cepas y cultivos.
El amanecer ya no es el mismo.

Datos personales

Mi foto

Desde que tengo uso de razón me he dedicado a dibujar, a escribir, a tocar música y a observar cualquier avión que pasa por el cielo. 

Google+ Badge

Entradas populares