jueves, 21 de diciembre de 2017

ÚLTIM VESPREJAR








ÚLTIM VESPREJAR

Aquest matí he mirat el meu llaüt
d'igual manera que mirí els teus ulls
l'últim vesprejar.
Vaig sentir les remors del vent
les amenaces dels núvols congregats
i vaig tenir dubtes d'endinsar-me cap al mar
entre vela, antena i messana
que a totes tres elegí i hi deguí seguir

Però el destí corre sol i veloç,
no espera que elegim un altre més.
Em sap greu de debò haver-me anat per sempre
no va ser la meua elecció.
Vull que sàpigues que allà on hi sigui
et tindré en l'infinit consol d'haver-te vist
per última vegada aquell bonic vesprejar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Entradas populares